Vam conèixer a Joaquim Conca cap a la meitat dels anys noranta, quan Josep Montserrat, el meu predecessor en la direcció de l'Institut Botànic, va acollir a la biblioteca i l'herbari del vell edifici d'aleshores els estudiants de dibuix botànic de l'Escola Eina. D'aquí van néixer petites col·laboracions amb l'Associació d'Amics del Jardí Botànic i, el que és més important, els estudiants van poder volar amb ales pròpies i exposar al Jardí Botànic de Lisboa, al Hunt Institute de la Carnegie Mellon Fundation o participar en algunes publicacions especialitzades. El Joaquim va ser el més perseverant i l'any 1997 ens va sorprendre amb la seva proposta de treball, ja que va decidir dibuixar la col·lecció de narcisos que tenim a l'Institut. Aquesta col·lecció, possiblement, és una de les millors del món d'espècies silvestres. Sistemàticament, durant els mesos de floració, de gener del 1997 a maig del 1998, el Joaquim va dibuixar la col·lecció de 56 espècies en el viver i al laboratori. Amb aquesta sèrie va demostrar que era un dibuixant excepcional: traç net i ferm, curiositat inesgotable i un talent innat per a l'observació propi d'un autèntic naturalista.     

 

Per trobar un esforç similar i un treball tan complet sobre els narcisos cal remuntar-se molts anys enrere: des de la gran obra il·lustrada de Haworth sobre les Amaril·lidàcies en el segle XIX no s'havia fet res de similar. El valor d'aquesta col·lecció està acreditat per la publicació d'una desena dels seus dibuixos a la revista internacional més important en el camp de la il·lustració botànica: la publicació britànica Curtis´s Botanical Magazine. A més a més, aquests dibuixos es van exposar, tot i que breument, durant el Segon Congrés Mundial de Jardins Botànics celebrat a Barcelona l'any 2004.

  

Aquesta col·lecció de narcisos és molt important per a nosaltres, però no és la única obra del seu autor. El Joaquim ha estès el seu talent a moltes altres plantes, tal com hem pogut apreciar a l'exposició col·lectiva del Jardí Botànic de la Universitat de València o a la individual de Clichy (París), on es va fer evident el seu domini del dibuix, l'aquarel·la i el gravat a l'aiguafort, és a dir, totes les tècniques clàssiques de la il·lustració botànica.

 

La mostra de les obres de Joaquim Conca a la nostra sala d'exposicions, a la nova seu de l'Institut Botànic de Barcelona, és un esdeveniment que s'ha endarrerit més del que jo hauria volgut. Ara ha arribat el moment, gràcies a la col·laboració i a la iniciativa de l'Escola Eina, que també mostrarà una part de l'obra del Joaquim a la seva sala d'exposicions. Ens agradaria que la mostra servís per donar a conèixer  aquest extraordinari treball a la comunitat científica, a la qual van adreçats els textos introductoris de cada espècie, i al públic culte i interessat en el dibuix.

 

Com a últim apunt, però no per això menys important, concloc aquest pròleg donant les gràcies a Joaquim Conca per l'amistat compartida al llarg de tots aquests anys i per la seva admirable generositat, demostrada en donar aquesta col·lecció notabilíssima de dibuixos a l'Institut Botànic de Barcelona, un centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i l'Institut de Cultura de Barcelona. Com que bé acaba allò que bé comença, nosaltres conservarem i difondrem aquest treball científico-artístic amb la mateixa cura amb què ha estat realitzat.

 

Alfonso Susanna
Director de l'Institut Botànic de Barcelona.


Desembre del 2007

Fotos: Institut Botànic de Barcelona